Un compromiso permanente

La Declaración

Els drets humans són un objectiu permanent

El món occidental ha recorregut, des de la Il·lustració i la Revolució Francesa, amb l'aprovació de la Convenció dels Drets de l'Home (1789), un llarg procés cultural, amb algunes excepcions greus (Hitler, Mussolini, Franco, diversos genocidis, dues guerres generals, etc.), que reconeix a tots els homes (les dones van haver de lluitar encara 150 anys pel reconeixement bàsic de la igualtat) uns drets fonamentals inalienables. Tres anys després de la II Guerra Mundial, ara fa 60 anys, les reconstituïdes Nacions Unides van aprovar, tal dia com avui, la Declaració Universal dels Drets Humans, que havia de significar el reconeixement a nivell planetari d'aquella concepció revolucionària d'un sistema de drets comú a tothom.

No s'escapa a ningú, però, que els drets humans no són efectius si no es concreten en les constitucions i en les legislacions dels diversos països i en les polítiques que els estats i les ciutats desenvolupen. Cal dir que això no sempre és així. En uns casos de forma notòria, tot i que les Nacions Unides només hagin exclòs molt excepcionalment de la seva organització els països que no els recullen constitucionalment (els primers anys de l'Estat franquista o de la Xina comunista, la Sud-àfrica de l'apartheid, per exemple).

Tanmateix, al marge de l'assumpció formal dels principis de la Declaració de Drets Humans, les persones i els països tendim a cercar situacions favorables als nostres interessos, inclosos els legítims. El poder tendeix a governar els interessos reals presents en la societat i els conflictes que generen. Això condueix a vegades a transgredir els drets humans, fins i tot de forma greu (només cal pensar en situacions recents i actuals, com ara Guantánamo, determinades polítiques d'emigració a Europa, el creixement de les desigualtats a nivell social o altres lacres).

Aquestes transgressions també es produeixen a nivell més quotidià. Pensem en determinades ineficiències de les administracions, que poden negligir els drets d'un o altre ciutadà o ciutadana, en expectatives creades i no ateses, especialment per a determinats grups socials, en l'augment de la pobresa, en la dificultat d'accedir a un habitatge digne, en l'atenció a les persones sense autonomia personal, en la subsistència de violència en les relacions familiars, etc.
Per aquesta raó és tan important que un nombre determinat de gestors municipals es comprometin a una aplicació concreta a les seves ciutats dels principis dels drets humans, mitjançant la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, i a revisar-ne periòdicament la pràctica al constituir-se en Xarxa de Municipis pels Drets Humans. Com ho hauria de ser, a un altre nivell, el projecte d'Aliança de Civilitzacions, llançat en l'àmbit de les Nacions Unides pels presidents d'Espanya i Turquia.

Però per sobre de tot cal que existeixin institucions i organismes independents del poder i sense interessos específics, que vetllin pel compliment dels drets humans i en denunciïn les transgressions. En els països no democràtics cal donar suport a les organitzacions de defensa dels drets humans. I els països democràtics haurien de recollir l'experiència provada de l'ombudsman, defensor o síndic, a tots els nivells administratius, com a institució sostinguda amb recursos públics i independent dels governs, encarregada de vigilar el compliment concret dels drets fonamentals de la ciutadania. Seixanta anys després de la Declaració Universal dels Drets Humans i 219 anys després de la Convenció dels Drets de l'Home, segueix essent tan important com el primer dia plantejar-se els drets humans com un objectiu dinàmic de tota la societat i, més en concret, de les institucions o organitzacions destinades a la seva defensa. Aquest combat és la garantia de continuïtat de la nostra civilització. De la civilització, ras i curt.

Carles Dalmau, president del Fòrum SD, Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya i síndic municipal de greuges de Sant Boi, i Josep Escartin, vicepresident i síndic de greuges de Sabadell. En representació dels síndics, síndiques, defensors i defensores locals de: Amposta, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Barcelona, Cambrils, Cornellà, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, Igualada, la Seu d'Urgell, l'Escala, Lleida, Manlleu, Mataró, Mollet, Palamós, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salt, Sant Boi, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Jaume d'Enveja, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Ulldecona, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès i Vilanova i la Geltrú, i síndics agregats de: Gandia, Palma, Paterna, Segòvia, Vigo i Vitòria-Gasteiz.

Segovia: El Colegio de Médicos integra en su Comisión Deontológica al Defensor del Ciudadano

P.B. - Segovia

El Defensor del Ciudadano, figura actualmente representada por José García Velázquez, entrará a formar parte de la Comisión Deontológica del Colegio Oficial de Médicos de Segovia para hacer oir la opinión de los pacientes.

El Colegio de Segovia es el primero de España que ha adoptado esta medida pero es probable que pronto sea imitada por otros órganos colegiados. Además, ha sido muy valrada en el primer encuentro de defensores del ciudadano y el Foro de Síndicos de Catalaluña quiere difundirla por su interés. El objetivo es contribuir a mejorar la atención médica que reciban los ciudadanos y acercar cada vez más el Colegio de Médicos a la sociedad segoviana, según señalaron ayer el presidente del colegio, Juan Manuel Garrote, y el Defensor del Ciudadano, José García Velázquez.

Fuente: El Adelantado: http://www.eladelantado.com/ampliaNoticia.asp?idn=73458&sec=1

Fotografía: Garrote y el Defensor del Ciudadano firmaron el convenio de incorporación./KAMARERO

Discapacidad

EL NÚMERO DE PERSONAS CON ALGÚN TIPO DE DISCAPACIDAD AUMENTA HASTA LOS 3,8MILLONES DE PERSONAS que tienen discapacidad (el 26,6%del colectivo).


Por sexo, se observan diferencias significativas: el 31,7% de los hombresc on discapacidad no goza de ninguna ayuda, frente al 23,2% delasmujeres. Cuando se analizan los tipos de ayuda, el 60,7% de las mujeres tiene ayuda de otras personas,frente al 47,1% de los hombres.

MÁS CUIDADORAS QUE CUIDADORES

El perfil de la persona principal que presta cuidados personales es una mujer, de 45 a 64 años, que reside enel mismo hogar que la persona a laque cuida. Según la encuesta, másde 2,3 millones de mujeres afirman tener una discapacidad, frente a1,55 millones de hombres. Si se compara esta estadística con la realizada por el INE en 1999, la cifra de personas con discapacidad ha crecido en 320.000. Sin embargo, dado que el crecimiento de discapacitados ha sido menor que el del total de la población,la tasa de discapacidad ha bajado del 9%de 1999 hasta el 8,5% en 2008.


En uno de cada cinco hogares españoles vive, almenos,un discapacitado. En 2008 la edad media de las personascon discapacidad es 64,3 años,mientras que en 1999 era de 63,3. En el grupo de 65 y más años, laedad media se sitúa en 78,8 en 2008 frente a 77,1 en 1999. >EFE

Accesibilidad, urbanismo y edificación

Accesibilidad, urbanismo y edificación

Mar Moreno Rebato - Profesora de Derecho Administrativo , Universidad Rey Juan Carlos Montecorvo, 2007
ISBN 84-7111-434-8

Ley Municipal

El alcalde de Vitoria, el socialista Patxi Lazcoz, apeló a la urgente necesidad de aprobar "con el máximo consenso posible" la Ley Municipal vasca para que los ayuntamientos dispongan de su ámbito de competencias y de la consiguiente dotación de recursos económicos y se ponga fin a la "repetición de gastos e inversiones públicas".

Accesibilidad

(EUROPA PRESS) - Vitoria acogerá entre hoy y mañana un seminario sobre accesibilidad que, bajo el título, 'Municipios para todos', está destinado a contribuir a la reducción de las barreras físicas y sensoriales en los municipios.

Así, el evento analizará cuestiones como el diseño de las ciudades, las necesidades especiales y el trato a personas con discapacidad, así como la legislación existente en materia de accesibilidad y turismo, según informa el Ayuntamiento de Vitoria en un comunicado.

El seminario ha sido impulsado por el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, mientras que la organización corre a cargo de la Plataforma de Discapacitados Físicos (Predif), en colaboración con el Ayuntamiento de Vitoria. El foro será inaugurado hoy por el alcalde, Patxi Lazcoz, a las 09.45 horas. El encuentro se celebrará en la Casa de Asociaciones Simone de Beauvoir.

El Ayuntamiento de Vitoria destina cerca de 300.000 euros al año en la eliminación de barreras arquitectónicas. Según explicó el Consistorio, cada año se rebajan un centenar de pasos de peatones y se acometen otras actuaciones como la colocación de barandillas y mejoras de accesos a edificios públicos.